RUTA GUIADA
La ruta la podem començar en dos punts. Aparcant el cotxe al peu del Castell d’Escornalbou (recomanable si es fa la ruta amb molta gent) o bé des de l’entrada al camí que hi ha a peu de la de la carretera (primer punt del mapa) que uneix l’Argentera amb Vilanova d’Escornalbou fets dos quilòmetres des del Castell.
Aparquem el cotxe al peu del Castell i baixem caminant per la carretera en direcció Vilanova d’Escornalbou i l’Argentera dos quilòmetres. Fet aquest tram de 15/20 minuts, veurem que a mà dreta ens queda una entrada a un camí. (veure primer punt del mapa)
Seguirem quest camí direcció Colldejou. Poc després d’haver començat aquest camí veurem una esplanada que s’està arreglant per fer-hi un petit pàrquing.
El tram que haurem de fer a continuació té una durada de 10 minuts. El primer tram fa més pujada i després hi segueix un tram més pla. Fets quasi 400 metres des de l’entrada al camí ens trobarem que el camí se separa: hi ha un camí a mà dreta que fa pujada, és el que seguiríem per pujar dalt al collet rodó, i un altre a l’esquerra que segueix recte i és més pla. Seguirem aquest segon. Recorreguts uns 100 metres veurem que la sorra passa de ser blanca a ser vermella (veure segon punt del mapa)
Fets 500 metres des del punt on se separa el camí arribarem a una esplanada que serà el punt de partida que ens portarà a veure aquestes roques tant espectaculars (veure següent punt al mapa)
Quan ens trobem a l’esplanada (a 475 metres d’altitud), trobem un camí cap a l’esquerra i un camí cap a la dreta. El camí cap a l’esquerra és el que puja a través d’un senderonet per veure la panoràmica de tots els elements junts, i el camí cap a la dreta ens porta a veure la cova dels dos ulls. Agafem el de la dreta primer.
Just al començament d’aquest a mà dreta hi trobem la roca que recorda a la façana de la Pedrera i al drac del Park Güell (veure al mapa). Al costat d’aquesta roca n’hi ha una de més petita aïllada que recorda al casc de les xemeneies de la Pedrera també (veure al mapa). Aquesta roca està una mica tapada per la vegetació i des d’algun punt costa de veure (veure al mapa).
En pic hem vist aquestes similituds, podem seguir caminant. No té pèrdua, s’ha de seguir recte el camí en el qual ens trobem. Això si, hi ha algunes pedres, per això és recomanable anar amb el calçat adequat. Quasi tot el camí pel qual passem és sorra vermella, característica d’aquesta zona. Fent aquest trajecte, a mà esquerre ens queden unes espectaculars vistes al mar, mentre que a mà dreta durant tot el camí fins arribar a la cova dels 2 ulls podem veure roques i vegetació (veure al mapa).
ATENCIÓ! Durant el camí pedregós és aconsellable caminar per les pedres grosses, les que estiguin ben clavades a terra, perquè les petites no estan ben agafades a terra i si les trepitges malament i es mouen hi ha perill de caure o relliscar.
Fets 200 des de l’esplanada on hem agafat aquest camí cap a la dreta, ens trobem a una curta pujada bastant rocosa. És aconsellable passar per la part dreta al pujar aquesta petita pujada ja que no hi ha tantes roques d’aquestes petites que ens poden fer relliscar. Després d’aquesta pujada hi ha un tram més pla que ens portarà a veure l’element gaudinià que buscàvem. Des de l’esplanada on hem agafat el camí fins a aquest punt hi ha uns 10 minuts caminant.
A 400 metres des de que hem començat el camí de la dreta trobem la Cova dels dos ulls, que ens recorda al balcó de la Casa Batlló. Des del peu d’aquesta cova, hem d’aixecar una mica el cap per veure-la. Podem escalar una mica pel costat de la cova per poder observar-la des de dins i admirar la seva paret i la erosió que fa que recorda a les portes principals de la Pedrera fetes amb ferro forjat. Fins a la cova dels dos ulls haurem caminat un quilòmetre i ens trobarem a 460 metres d’altitud.
Per poder veure la cova des de més alçada i des d’una altre perspectiva, podem seguir caminant pel camí en el qual ens trobem. En aquest camí, tenim el mateix escenari que abans, a mà esquerra vistes espectaculars del mar i una plana molt maca vista des de dalt ja que ens trobem a bastant altitud, a mà dreta roques i vegetació. Seguint el camí des de la cova dels dos ulls, caminem un trajecte de 50 metres en el qual l’últim tram és una petita pujada on al capdamunt d’aquesta hi trobarem una petita esplanada des d'on podrem fer unes fotos espectaculars a la cova que queda més baixa que nosaltres ja que estarem a 10 metres d'altitud més que la cova (veure últim punt del mapa).
Un cop hem fet fotos i hem contemplat el paisatge tornem per on hem vingut i fem tot el trajecte al revés fins arribar a l’esplanada principal. Fins aquí hem recorregut una mica més d’un quilòmetre i mig. El camí és bastant pla tot i que hi ha algunes pujades i baixades no massa fortes.
En pic ens trobem a l’esplanada del començament, agafem el camí de l’esquerra. Al començament d’aquest camí veurem un pi amb una soca molt doble i un petit senderonet que fa una mica de pujada, doncs seguirem aquet senderó (veure segona foto del punt "esplanada principal" del mapa).
Fets 5 metres ens trobem en un punt on hi ha un camí cap a la dreta que és com a més ample i fa una mica de pujada, i un cap a l’esquerra més estret que fa baixada, s’ha de seguir el de la dreta i anar-lo seguint.
ATENCIÓ! En alguns casos caldrà agafar-se als arbres del voltant per poder pujar i sobretot baixar, ja que el camí és bastant costerut i hi ha roques que ens poden fer caure. Tot i que el camí no té pèrdua, una pista que ens pot ajudar a no perdre’ns és anar seguint els arbres tallats ja que aquest senderó abans no estava ben habilitat per passar-hi i ara, com que hi va la gent i si fan excursions, s’han vist obligats a arreglar-lo i tallar alguns arbres i rames del mig del camí per fer pas.
Quan hem recorregut una distància de 30 metres pujant des de que hem començat el camí i ens trobem que el camí se separa en dos. Un costerut que puja, i un altre que gira una mica cap a l’esquerra i és més pla. Agafarem el que ens ve recte i puja (si hi ha rames pel mig i no s’hi pot passar ens veurem obligats a agafar el que gira cap a l’esquerra i fa com una S al revés, fa una mica de pujadeta i torna a girar a la dreta).
La sorra del terra d’aquest senderonet és vermella com la que hi havia anteriorment, també ens podem trobar petites roques per terra, per tant, hem de vigilar on trepitgem perquè n’hi ha que es poden moure. Pel voltant hi ha molts arbres, sobretot alzines i pins.
Anem seguint el camí fins que arribarem a unes pedres bastant grans que les haurem de saltar. Hem de passar aquestes pedres menys la última, que és la més gran i no s’ha de saltar. Veurem que junt a aquesta pedra hi segueix un caminet cap a l’esquerra, que seguirem.
A partir d’aquí el camí ja no és costerut, és bastant pla, però si que haurem d’anar saltant roques/pedres contínuament. Anem seguint el caminet i ja veureu que en un punt, a la vostra dreta, veureu una roca molt alta amb un forat “la roca foradada”. És un lloc amb bones vistes on us podeu fer fotos molt boniques.
Quan hem passat la roca foradada continuem el camí, no té pèrdua. Passats uns quants metres la roca foradada, anant pel caminet fins arribar a l’esplanada on veurem la vista panoràmica, ens girem un altre cop de cara a la roca foradada i veurem que damunt del forat de la roca, la mateixa roca fa la forma d’una figura helicoïdal que té una gran semblança amb els badalots del terrat de la pedrera ja que aquests també tenen un forat sota (una porta), com la roca foradada. Actualment, aquesta roca està una mica tapada per la vegetació, segur que en època de Gaudí aquesta roca cridava més l’atenció per la poca vegetació que hi havia (veure punt al mapa).
En aquest tram fins arribar al punt des d’on es veuen tots els elements, a la nostra dreta ens quedaran unes grans vistes de vegetació i el mar al fons, i pel voltant roques gaudinianes. Poc després de passar la roca foradada, anem seguint el camí recte i farem cap a una roca molt gran que és com una terrassa de pedra des d’on es poden veure d’un sol cop d’ull totes les roques (menys la Cova dels dos ulls) que van inspirar a Gaudí a la vegada. En aquest punt, que és el més alt de tots, ens trobem a uns 500 metres d’altitud.
Compte! (sobretot els nens) perquè tot el voltant d’aquesta roca és precipici.
En aquesta esplanada hi ha una roca on es pot seure (podeu veure la foto a la portada de la pàgina web) i visualitzar tot el paisatge. Al costat mateix d’aquesta roca per seure hi ha una roca en forma de pilar al mig d’uns matolls que s’assembla a les columnes del Park Güell (veure punt al mapa).
Des d’aquesta roca es veu una muntanya bastant peculiar. El contorn d’aquesta muntanya és igual que la teulada de la Casa Batlló. El que passa és que com heu pogut veure no s’aprecia bé des d’aquest punt. De moment, la ruta actual no porta a veure aquesta muntanya ja que cau més lluny d’aquesta zona. Tampoc porta a veure una cova que es troba a pocs minuts caminant d’aquesta terrassa i que les seves parets estan plenes de petites cavitats que haurien inspirat a Gaudí a la tribuna de la Casa Batlló. No es va a veure ja que no està en condicions i és una cova bastant delicada i de moment no deixen accedir-hi a gaire gent. Podeu veure la comparació clicant aquí.
Mirant tots els elements, ens girem 90° i tenim unes vistes espectaculars on hi podrem veure el Castell d’Escornalbou envoltat de vegetació. El Castell es troba a 568 metres d’altitud i nosaltres a 500 metres, per tant, es veu molt bé. De fet, tot el voltant d’aquesta terrassa de roca tan gran és espectacular. És un lloc molt tranquil que transmet molta calma. Des de la muntanya tenim vistes al mar.
Quan hem fet fotos i ho hem vist tot tornem pel camí per on hem vingut. Primer ve el tram on hem de saltar les roques i després tot el que hem pujat ho baixem seguint el senderonet que no té pèrdua. Si cal, ens podem tornar a ajudar agafant-nos per alguna rama. Quan arribem a l’esplanada on hi ha els tres camins, agafem els que ens queda a mà dreta (pel que hem vingut al començament de tot) i el seguim tot recte i anem baixant fins arribar baix a l’entrada de la carretera. En aquest punt, el total del trajecte és de 2 quilòmetres i 900 metres, gairebé tres quilòmetres.
Si tenim el cotxe aparcat al pàrquing petit que hi ha aquí l’excursió finalitza en aquest punt. Sinó anem a buscar el cotxe al pàrquing del Castell que ens quedarà a 2 quilòmetres pujant a mà esquerra sortint de l’entrada del camí a peu de carretera.
No oblideu equipar-vos amb calçat còmode, disposar de menjar i aigua durant la caminada i realitzar el recorregut al vostre ritme.