DESCRIPCIÓ DE L'ENTORN FÍSIC DEL COLLET RODÓ
La zona del Collet Rodó forma part del terme municipal dels pobles de Vilanova d’Escornalbou i l’Argentera. Aquest indret està envoltat d’un tipus de pedra vermella que recorda la que hi ha a l’Ermita de la Mare de Déu de la Roca. L’arbre més abundant en aquesta zona és l’alzina, tot i que també podem trobar-hi bastants pins i altres tipus d’arbre de fulla perenne a més a més de molts arbustos.
En el primer sector de la ruta, que veureu més endavant, el paisatge és variat, es combinen els diferents tons vermells i grisos de les formacions rocoses de la serra de l’Argentera amb diferents tonalitats de verd de les pinedes i els alzinars. Al voltant del Collet Rodó trobarem alguns exemplars de margalló entre el garric i les brolles de romaní i altres plantes aromàtiques. En el tram de l’itinerari fins arribar a la sorprenent cova dels dos ulls caminarem per sobre d’un terra d’arenisca vermella envoltats de vegetació i formes curioses a les roques de l’entorn provocades per l’acció de l’aigua i del vent al llarg del temps.
Si podeu fer la ruta a la primavera, el contrast del vermell de les roques amb el verd de la vegetació i el blanc de les flors de les estepes us quedarà gravat a la vostra ment. Tot i que qualsevol matí o tarda de l’any pot ser un bon moment per seure i observar el moviment de les ombres, i com transformen la nostra percepció d’aquest entorn, que segurament tal vegada, va inspirar l’obra d’Antoni Gaudí.
El tipus de pedra vermella que podem trobar en aquest indret es coneix tècnicament amb el nom de gres vermell del Buntsandstein, (Old Red Stone en anglès). Però a casa nostra és popularment coneguda amb el nom d’abellera ja que la seva morfologia recorda les cel·les dels ruscs de les abelles. Es tracta d’una pedra arenisca, tova i modelable famosa en aquesta zona perquè s’ha fet servir per construir portalades, escultures o fins i tot edificis, com n’és el cas del monestir d’Escornalbou. Igual de conegudes són les coves i formes sinuoses amb reminiscències fantàstiques que genera la seva erosió. Es desconeix si aquest desgast (anomenat erosió alveolar) el provoca únicament l’aigua i el vent o si hi intervenen més factors, però del que no hi ha dubte és de l’espectacularitat del paisatge que conforma.
DESCRIPCIÓ DE L’ENTORN FÍSIC DEL TERME
L’entorn físic del terme que envolta el Collet Rodó presenta un caràcter agrícola. Es tracta d’un paisatge caracteritzat per la presència de parcel·les amb conreus arboris de secà i de regadiu. El conreu de l’olivera és majoritari a tots els pobles de la zona, juntament amb alguns conreus típicament mediterranis, com és el cas dels garrofers i altres arbres fruiters tradicionals. En els ambients agrícoles de secà, destaquen també en el paisatge, les estructures de pedra seca
representades principalment per murs de contenció o marges. Aquests elements són importants en el context del patrimoni etnològic, sorgides com a resultat de l’enginy dels pagesos per tal de poder aprofitar més superfícies cultivables en un indret marcat pel pendent.
El sector forestal ocupa la major part de les àrees muntanyoses del nord, oest i sud-oest del terme. Es tracta de grans taques de vegetació forestal que provenen de la regeneració natural amb vegetació mediterrània d’antics conreus de secà (garrofers, olivers i ametllers) abandonats des de fa dècades. Per tant, la superfície forestal conviu amb explotacions agrícoles abandonades o en vies d’abandonament. El resultat és un paisatge dominat per pinedes de pi blanc i alzinars, la majoria de les vegades, acompanyat d’un estrat arbustiu format per brolles, matollars i màquies.
Aquestes superfícies forestals s’assenten sobre un substrat que s’alterna amb materials de tipus calcari (tonalitats blanques) i de tipus silícic (tonalitats vermelles). En el cas de l’entorn de Vilanova d’Escornalbou aquesta característica permet la diversitat ecològica (presència de comunitats vegetals típicament calcàries i d’altres exclusives dels substrats més silícics) això és un tret distintiu ja que a bona part dels municipis del Camp de Tarragona la vegetació s’assenta només sobre sòls calcaris. D’aquí la importància de poder destacar la “raresa” de la presència d’espècies arbòries forestals com l’alzina surera en el reducte del collet de les alzines als peus d’Escornalbou o de peus de pi pinyoner distribuïts aleatòriament en les masses forestals mixtes amb pi blanc.Les màquies són força escasses al terme, però destaquen les situades acompanyant pinedes de pi blanc.
Entre els termes de Mont-roig del Camp i de Vilanova d’Escornalbou, destaca l’Espai Natural Protegit de la Mare de Déu de la Roca, a l’entorn del paratge de la Muntanya de l’Areny. Aquest espai, apart de la seva interessant configuració geològica com un aflorament dels gresos vermells del Bundsandstein amb formes molt cridaneres d’erosió, presenta una flora silicícola amb espècies singulars com la bracera de roca i, especialment, té un interès particular de la flora criptogàmica, per la presència en aquest espai de nombroses espècies de briòfits i líquens molt estranys a Catalunya.
Pel que fa a la Xarxa Natura 2000, cal destacar que un bocí del sector sud-occidental del terme està incorporat a l’Espai d’Interès Natural de la Serra de Llaberia.
L’itinerari pels termes d’aquests municipis ens condueix per les zones més altes del municipi des d’on es gaudeix d’unes vistes i panoràmiques del paisatge molt excepcionals: vistes de mar i muntanya simultàniament, diversitat cromàtica associada als contrastos originats per les alternances entre les coloracions vermellosos dels gresos i els blancs dels materials calcaris, diversitat d’espècies vegetals, diversitat en els usos del sòl, etc...
Alguns dels punts més turístics de la zona són l’ermita de la Mare de Déu de la Roca i el Castell-Monestir d’Escornalbou. Tot i així, també podem descobrir els indrets més remots de la geografia vilanovina com el Bec de la Gallina Cega, el Coll de la Foradada i el Collet Rodó (indrets on es troben les roques gaudinianes), los Algars, el Collet de les Moletes, la Muntanya d’Escornalbou, el Puigpedregós i les Forques. Aquests indrets conformen l’olla de muntanyes que rodegen el municipi de Vilanova al nord i oest. Hi ha un itinerari que possibilita, mitjançant senderons, l’accés a aquests punts elevats, de manera individual.
Des dels punts més alts d’aquests pics s’observen, en direcció mar, meravelloses visuals panoràmiques del paisatge característic mediterrani del Camp de Tarragona (mosaics agroforestals, extensions de conreus diversos, la trama que dibuixen els barrancs de les rieres del Baix Camp, la concentració de nuclis urbans de la franja costanera i del context de la Costa Daurada, els espais naturals litorals, etc...). Mentre que si dirigim la vista cap al nord i l’oest, el paisatge es caracteritza per les serres de les muntanyes prelitorals en un entorn molt menys antropitzat i dominat per les comunitats forestals.
Animeu-vos a descobrir aquests paratges i deixeu-vos endur per la bellesa del paisatge. No oblideu els beneficis saludables que aporta l’observació del paisatge i la natura.
