Antoni Gaudí i Cornet
Antoni Gaudí i Cornet va néixer el 25 de juny de 1852 al Camp de Tarragona. Segons algunes fonts, a la ciutat de Reus, on va ser batejat, i segons altres, al mas de la Calderera de Riudoms, localitat veïna d’on procedia la seva família. El pare i els avis de Gaudí eren calderers i, tal com afirmaria el mateix Gaudí, de l’observació del treball dels calderers en va treure la seva especial habilitat per tractar l’espai en tres dimensions. Un altre fet clau en la infància de Gaudí va ser la seva delicada salut, que el va obligar a passar temporades de repòs al mas de Riudoms. Allí va dedicar moltes hores a la contemplació de la natura, de la qual extrauria lliçons que aplicaria a la seva obra arquitectònica.
Després de cursar els estudis de secundària als Escolapis de Reus, Antoni Gaudí es va traslladar el 1869 a Barcelona amb el seu germà gran. A la capital catalana va completar el batxillerat i, superats els cursos preliminars, va ingressar el 1873 a l’Escola Provincial d’Arquitectura, on va ser un estudiant irregular, però que ja manifestava algunes mostres de genialitat, cosa que li va obrir les portes a col·laborar amb alguns dels seus professors. Quan el 1878 va culminar els seus estudis a l’escola d’Arquitectura, el director, Elies Rogent, declarava: “No sé si hem donat el títol a un boig o a un geni, el temps ho dirà”. Era innegable que les idees d’aquell jove no eren una mera repetició del que s’havia fet fins el moment ni deixarien ningú indiferent. Un cop obtingut el títol d’arquitecte el gener de 1878, Gaudí es va establir pel seu compte, amb despatx propi. Uns mesos més tard es va produir un altre esdeveniment cabdal en la seva carrera: va conèixer l’industrial Eusebi Güell i Bacigalupi, amb qui va iniciar una relació d’amistat i professional de per vida. Bona part de les obres de Gaudí van ser encàrrecs de Güell, el seu client més entusiasta.
L’ascensió de Gaudí com un dels arquitectes més destacats de la primera generació modernista va ser meteòrica. En la darrera dècada del segle XIX, quan va completar el Palau Güell, ja era un dels autors de més renom de Barcelona. Amb aquesta obra, Gaudí va tancar una primera etapa de joventut, marcada per una personal revisió de l’arquitectura gòtica i musulmana, en la qual s’inclouen edificis com la Casa Vicens, El Capricho, els pavellons de la Finca Güell, la cripta de la Sagrada Família, el Col·legi de les Teresianes o el Palau Episcopal d’Astorga. De 1890 en endavant, Gaudí va perfeccionar el domini de l’espai arquitectònic i les arts aplicades fins a convertir la seva obra en quelcom únic, insòlit, incomparable amb la resta de l’arquitectura modernista de l’època. Es tracta de l’etapa de maduresa de Gaudí, en què les obres mestres es van succeir una darrere l’altra: la Torre Bellesguard, el parc Güell, la restauració de la catedral de Mallorca, l’església de la Colònia Güell, la Casa Batlló, La Pedrera i la façana del Naixement de la Sagrada Família.
L’esplendor de l’arquitectura gaudiniana va coincidir, en l’àmbit personal, amb un progressiu retraïment. Gaudí es va allunyar cada cop més de la vida social, alhora que desenvolupava un intens sentiment religiós. El 1914 va abandonar totes les obres per concentrar-se en el projecte de la Sagrada Família, temple que volia deixar força avançat per a les següents generacions, conscient que ell no el veuria completat. Efectivament, Gaudí només en veié acabada una de les torres.
Va morir el 10 de juny de 1926 atropellat per un tramvia mentre s’encaminava, com cada vespre, cap a la Sagrada Família des de l’església de Sant Felip Neri. Després del cop, perdé la consciència i ningú va sospitar que aquell ancià indocumentat i d’aspecte descuidat era el cèlebre arquitecte, i fou traslladat a l’Hospital de la Santa Creu, on posteriorment seria reconegut pel capellà de la Sagrada Família. L’enterrament va tenir lloc dos dies després a la Sagrada Família després d’un multitudinari funeral: bona part dels barcelonins van sortir al carrer per donar l’últim adéu a l’arquitecte més universal que la ciutat mai havia vist.
Obres
Les obres d'Antoni Gaudí son un conjunt d'edificis declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La majoria d’ells són edificis d'estil modernista que es troben a la ciutat de Barcelona o els seus voltants, encara que Gaudí també va projectar alguns edificis per a altres zones d'Espanya. Inicialment, es van declarar com a Patrimoni de la Humanitat el Park Güell, el Palau Güell i la Casa Milà (1984), però l’any 2005 es va decidir ampliar la designació a quatre edificacions més dissenyades per Antoni Gaudí, passant a anomenar-se «Obres d'Antoni Gaudí». La UNESCO considera que totes elles “testifiquen l'excepcional contribució creativa de Gaudí al desenvolupament de l'arquitectura i tecnologia constructiva de finals del segle XIX i principis del XX”.