INICI
Va ser tot una casualitat. La parella formada per el Josep Pedret i la Paula Santamaria va anar a viure a Riudecanyes (població propera al Coll de la Desenrocada) l’any 2012 per fer un canvi en les seves vides ja que venien de Barcelona i Girona. Van decidir restaurar la casa que tenen els avis d’en Josep a Riudecanyes per convertir-la en una casa de turisme rural i anar-hi a viure.
El primer que van voler fer quan es van instal·lar en aquesta zona va ser conèixer el territori, què hi havia al seu entorn, i van decidir començar a fer excursions per les muntanyes més properes, que segons ells són llocs molt bonics i poc coneguts.
PRIMERES EXCURSIONS DE LA PAULA I EL JOSEP
En una de les primeres excursions, van localitzar unes restes arqueològiques (que és un altre tema que està en estudi), això els va impulsar a continuar fent més excursions per aquells indrets amb la seva filla que llavors tenia dos anys i la portaven en una motxilla porta nadons.
Feien les excursions ajudats per mapes que els hi indicaven la toponímia dels llocs on es trobaven. Un dia mirant el mapa, van veure que hi havia una cova que es deia Cova dels dos ulls i una altre que es deia Cova del bisbe. Sobretot el nom de la primera cova es hi va cridar molt l’atenció i van decidir anar cap allà. Al arribar a la Cova dels dos ulls, aquesta els hi va cridar molt l’atenció ja que efectivament semblava una cara totalment simètrica amb dos ulls. Ells van fer la broma dient que aquella roca semblava un alien. Amb això, el Josep va dir que aquella roca li recordava a alguna cosa més i al cap d’una estona va arribar a la conclusió que li recordava a Gaudí.
GAUDÍ, NATURALESA I EL COLLET RODÓ
De fet, Gaudí va néixer al Baix Camp, per tant, aquest indret està a prop d’on ell va néixer. Segons expliquen els autors d’aquesta descoberta, al llarg de la seva recerca els hi han mostrat documents que demostren que, quan Gaudí ja vivia a Barcelona, encara visitava sovint la zona. “Seria cap a principis del segle XX, i coincidiria en el temps amb el desenvolupament de projectes com la mateixa Casa Batlló, el Parc Güell o la Pedrera”, han dit. És en aquest moment on apareix el nom de l’il·lustre reusenc Eduard Toda.
Eduard Toda era un dels millors amics de Gaudí. Aquest va comprar el Castell d’Escornalbou justament en aquella època, l’any 1907. Cal recordar que el Castell només queda a un quilòmetre d’aquest paratge. “Gaudí hi va anar (al Castell) per assessorar-lo. Està documentat. I des d’allà hi ha una visió directa a paratges com el Collet Rodó i la Desenrocada. Tot quadra. En temps. En espai..”, diuen la Paula i el Josep.
El Coll de la Desenrocada es troba a dos quilòmetres d’Escornalbou, per tant, és possible que Gaudí anant a veure el seu amic Eduard Toda, o caminant precisament amb ell per aquella zona, passés per aquell indret ja que se sap que de jove, amb Toda, feien moltes excussions a la recerca de llocs arqueològics (tema que li agradava molt a Gaudí).
A més a més, aquest indret no es troba en un lloc remot, es troba sinó en una cruïlla de camins, per tant, és fàcil de trobar. A més, antigament aquests camins eren els que portaven a Escornalbou i a altres punts. Llavors realment és molt probable que si Gaudí no hagués vist tot això durant la seva infantesa o joventut, ho hagués vist més tard, ja que se sap que ell va anar tornant periòdicament a principis del segle XX, que és quan ell va fer les seves obres civils. Totes aquestes dates també encaixen.
Gaudí era un amant de la natura, la geologia, l’arquitectura, el dibuix... Per aquestes raons es diu que Gaudí molt probablement va estar en aquesta zona. Seguidament podem veure unes cites de Gaudí que corroboren aquesta informació:
-
« Amb testos de flors, envoltat de vinyes i oliveres, animat pel cloquejar de les gallines, el cant dels ocells i el dels insectes, i amb les muntanyes de Prades al fons, vaig captar les més pures i plaents imatges de la Natura, que sempre és la meva mestra. »
-
« El gran llibre, sempre obert i que hem de fer un esforç per llegir, és el de la Naturalesa, i els altres llibres es prenen a partir d'ell, i en ells es troben els errors i males interpretacions dels homes. »
-
« Tot surt del gran llibre de la naturalesa, les obres dels homes són ja un llibre imprès.»
-
« L'arquitecte del futur es basarà en la imitació de la naturalesa, perquè és la forma més racional, duradora i econòmica de tots els mètodes. »
El Josep i la Paula eren coneixedors d’aquesta informació i per això van insistir en que aquella cova els recordava alguna obra de Gaudí.
PRIMERES SIMILITUDS
A l’arribar a casa, el Josep va donar amb l’obra exacta de Gaudí que li recordava aquella cova, les xemeneies de la Pedrera. Es van posar a buscar per internet fotografies de les xemeneies de Gaudí juntament amb les que ells havien fet durant l’excursió i les van comparar. Llavors van veure que s’assemblaven però que no acabaven de ser del tot iguales. Però el que si que van dir és que era veritat és que en aquest paratge hi ha unes roques espectaculars i que en general, tot si que té com un aire a Gaudí. Llavors van decidir agafar totes les fotografies que ells havien fet aquell dia. Al primer i mirant-ho generalment només van veure que tenia un aire, però després van decidir mirar els petits detalls i en una de les fotos, sorprenentment, la Paula va veure realment les xemeneies de la Pedrera. Van agafar les dues fotografies, les van comparar i van veure que aquella roca de la foto era igual a la de la Pedrera (la forma dels ulls, la forma del casc...). Aquesta va ser la revelació. Això fa pensar que Gaudí es va asseure allà, va fer un esbós amb els detalls d’aquella roca i a partir d’això s’hi hagués inspirat.
Fins aquí podria ser que tot això només fos una casualitat, que casualment una roca propera al Collet Rodó s’assemblés a les xemeneies de la Pedrera. Però la parella va decidir seguir mirant fotografies per veure si podien trobar alguna semblança més. Van començar per mirar més fotografies de la Pedrera ja que ja havien trobat la primera semblança, la xemeneia. Anar mirant, anar mirant van veure que la forma general de la façana de la Pedrera recorda una mica, en línies generals, la mateixa roca que hi ha al costat de la Cova dels dos ulls. Aquesta és una roca enorme que realment sembla una façana, ja que hi ha moltes petites coves que poden semblar finestres, balcons... quan van entrar a observar en detall aquesta cova va ser quan van veure que hi havia moltes semblances amb la façana de la Pedrera (a la roca hi ha una columna amb un capitell que separa dues coves i a la façana de la Pedrera hi ha dos balcons iguals, separats per una columna que és clavada a la de la roca).
A base d’anar a aquell indret, observar-lo molt, fer moltes fotografies, comparar-les, etc. van veure que a la dreta, a la part superior d’aquella roca enorme, la que s’assembla tant a la façana de la Pedrera, hi havia una forma semblant a un drac. Van buscar el drac més famós de la obra de Gaudí, el del Parc Güell i van mirar i comparar vàries fotografies i en van trobar una que des d’un angle concret, el drac és igual a la forma de la roca (el traçat del cap és igual, les línies generals són idèntiques...). Cal dir que segons la llum que incideix a la roca canvia molt la seva forma. A les primeres excursions, les primeres fotografies... el Josep i la Paula no van veure aquest drac ja que les fotografies les havien fet a la tarda. Va ser un altre dia quan ho van veure, quan van decidir anar-hi amb uns amics per ensenyar-los-hi a una altre hora (al migdia). En aquella hora el sol incideix d’una altre manera sobre la roca i permet veure molt clarament aquest drac.
INTERVENCIÓ DE JAUMÉ MASSÓ A LA INVESTIGACIÓ
Depèn per on miris les roques, tenen aspectes diferents. Aquí el que hi havia era una coincidència de punts, és a dir, Gaudí havia vist totes aquestes roques des del mateix punt. Per tant, molt fàcilment Gaudi s’hauria pogut asseure sobre una roca i començar a dibuixar tota la naturalesa que tenia al seu davant i a partir d’aquí, transportar tots aquells dibuixos a la seva obra. Justament en aquest indret hi ha un punt més aixecat des del qual hi ha una vista panoràmica on es poden veure totes les roques.
Quan van veure tot això, la Paula i el Josep van decidir anar a parlar amb un historiador especialista en Gaudí ja que a ells hi agrada molt la obra de Gaudí i van fer les comparacions i tot el que van poder, però no en són uns experts en l’obra del geni. Llavors van buscar algú a qui poder ensenyar tota la informació i hipòtesis que tenien i que aquest els hi digués realment si allò podia ser factible o no.
Buscant informació sobre Gaudí, a la Paula li van aparèixer molts articles de Jaume Massó (historiador del museu de Reus) i va decidir posar-se en contacte amb ell per ensenyar-li el que havien trobat. La Paula li va ensenyar el que tenien i li va preguntar què li semblava i si ho veia factible. El Jaume li va dir que si, que ho veia factible però que no es podria saber mai al cent per cent perquè no hi havia documentació, però si que per dates coincidia ja que Gaudí justament havia estat per Reus en aquelles dates.
Els autors reconeixen que provar-ho documentalment és pràcticament impossible tenint en compte que bona part dels documents es van cremar durant la Guerra Civil a l’estudi que l’arquitecte tenia als baixos de la Sagrada Família. Però que tot sembla que va per bon camí.
El Jaume Massó va aportar molta informació històrica que ni la Paula ni el Josep coneixien com per exemple que Gaudí en aquella època havia estat col·laborant amb les obres que es van fer al Castell d’Escornalbou. Gaudí era amic d’Eduard Toda, i aquest va comprar el Castell d’Escornalbou i va demanar ajuda a Gaudí amb la seva rehabilitació, per tant el castell era un lloc que Gaudi freqüentava. Cal recordar que el Castell cau molt a prop de l’indret que estem parlant, el Coll de la Desenrocada.
Al primer moment, la Paula li va ensenyar l’indret al Jaume i li va anar explicant tot amb detall i al final li va preguntar directament què li semblava i el Jaume va contestar Se non è vero, è ben trovato. Va dir això perquè no es podrà saber mai al cent per cent, però si que hi ha molts elements que fan certa aquesta hipòtesi.
Abans de publicar-ho es van mirar molts aspectes per tal de que verdaderament l’article tingués un pes important per poder-a publicar. Tots els aspectes que s’anaven mirant encaixaven. A més a més, el Jaume Massó també pensa i avala aquesta informació. Com ja he dit abans, per la revista Sàpiens que la Paula i el Josep tinguessin l’aval del Jaume Massó va ser un fet clau ja que precisament la revista havia estat parlant amb molts gaudinistes durant els últims mesos i van saber veure que el Jaume era una persona solvent i uns dels màxims experts de Gaudí al Baix camp, biògraf de la seva infància i joventut. Per tant, va anar molt bé que aquest fos l’historiador que realment avalés aquesta tesi.
PUBLICACIÓ A LA REVISTA SÀPINENS
Després de trobar altres coincidències, fer moltes comparacions, recollir informació, estudiar-la i treballar molt durant molt de temps per tal de tenir matèria suficient i que tot això tingués un sentit, arriba el moment en que la Paula i el Josep decideixen publicar tota aquesta informació a la revista Sàpiens.
Segons ha explicat la Sònia Casas (cap de redacció de la revista Sàpiens), aquesta revista portava mesos buscant un tema inèdit de Gaudí. La revista n’havia publicat un feia un temps que havia tingut molt d’èxit i van pensar que hi havia d’haver moltes més coses per publicar. La revista es va posar en contacte amb molts historiadors, biògrafs... però aquesta descoberta va arribar de forma molt espontània. La Paula i el Josep es van posar en contacte amb la revista, es van reunir i s’ho van estar mirant.
Hi van haver tres punts que per la revista van ser molt significatius:
-
Tenir un historiador que avali aquesta hipòtesis (el tenien, el Jaume Massó).
-
L’entorn és familiar a Gaudí (és al Baix camp).
Hi ha altres llocs com: Montserrat, les coves de Collbató, Sant Miquel del Fai... que també s’han dit que poden ser una font d’inspiració de Gaudí. Fins i tot Juan Goytisolo (fou un escriptor i periodista català en castellà) va parlar de la Capadòcia (regió de l’Àsia Menor, a Turquia) com a font d’inspiració de Gaudí, un lloc que sembla molt més estrany que Gaudí s’hagués inspirat. Per tant és molt més lògic que s’hagués inspirat a un indret molt més proper, i aquest indret és el més proper.
-
Tot és visible. És l’únic lloc, de tots els esmentats anteriorment, que tots els elements gaudinians es veuen concentrats en un únic lloc i a més a més des d’un sol punt que és molt òptim per asseure’s i dibuixar tota la perspectiva, contemplar el paisatge, prendre notes... com se sap que feia Gaudí.
Aquests tres elements claus van ser definitius, la raó per la qual la revista va decidir acceptar l’article.
En donar-ho a conèixer públicament, tot es va accelerar. “Abans no havíem dit res quasi a ningú. Però en publicar-ho la revista Sàpiens vam reunir-nos amb els dos alcaldes implicats (l’Argentera i Vilanova) i van entendre que els paratges s’havien de protegir”, explica el Josep. Ara els racons estan catalogats com a Bé Cultural d’Interès Local. I el proper pas seria que esdevinguessin Bé Cultural d’Interès Nacional Tot el procés va durar més d’un any en el qual els descobridors, la Paula i el Josep anaven a l’indret a diferents hores del dia, fent fotografies des de diversos punts i sobretot documentant-se. La Paula ha estudiat moltíssim la biografia de Gaudí, i el Jaume els ha ajudat moltíssim, de fet, ha estat l’element definitiu.
El més fascinant de tot és pujar a la Desenrocada del Bailón. Aquest punt, és el preciós lloc on pots seure i contemplar totes les roques juntes (podeu veure la foto al punt de la ruta).
Aquesta descoberta pot canviar la perspectiva de la obra i l’evolució de Gaudí perquè molts dels seus elements més emblemàtics estan reflectits en aquest conjunt geològic del Coll de la Desenrocada.
Veure la comparativa en imatges és espectacular, però veure-ho en directe encara ho és més. Clicant aquí podreu trobar una ruta a peu que podeu seguir per veure personalment aquestes roques.
Si voleu comprar la revista per poder llegir l’article podeu aconseguir-la a través de la pàgina web de la revista Sàpiens (www.sapiens.cat). És la revista número 170 que va sortir el juliol del 2016.
MOMENT ACTUAL DE LA INVESTIGACIÓ
Actualment, hi ha la segona part de la investigació en procés i en aquesta si que es veu clar que Gaudí es va inspirar en aquest indret. Per poder-la veure encara haurem d’esperar uns mesos a que es publiqui.
Mentrestant, el que podeu fer és fer la visita pel vostre compte amb l’ajuda de la ruta que he preparat al punt 2.6 o bé fer la visita guiada a l’indret amb la Paula i el Josep. Aquestes visites les podeu fer en diferents idiomes (català, castellà i anglès). Per poder fer la visita, reservar, mirar preus, etc., podeu consultar la següent pàgina web: https://www.gaudinspiration.com/visites
Les visites guiades ens permeten mantenir i conservar l'espai protegit del Collet Rodó.
Referint-se a les visites guiades, els autors de la descoberta han dit que encara es coneix poc i han anat fent, però els hi ha cridat l’atenció que la majoria de públic són arquitectes, i gent del món de la cultura. Però els inputs rebuts són molt bons. Tot i així, els ha sorprès que el públic general encara no ha acabat d’entrar en la proposta. “Els tríptics i les oficines de turisme no han funcionat tant com les xarxes socials”, han dit.
També s’ha detectat un canvi de discurs al voltant d’Escornalbou. Abans només es parlava de Toda. Ara, també es relaciona amb Gaudí. El Josep i la Paula estan satisfets amb el projecte d’impuls del castell. De fet, els hi agradaria captar alguns dels visitants del castell, aprofitant la vinculació i proximitat que hi ha.
A més, la Paula i el Josep estan treballant per incorporar l’espai dins la ruta del Paisatge dels Genis.